Cover

La família
en digital

En família, 2

Jordi Jubany

La família
en digital

Apropiar-nos de la tecnologia per compartir experiències, coneixements i emocions

Pròleg de Carles Capdevila

Eumo Editorial

 

 

 

© 2015, Jordi Jubany

© de les il·lustracions: David Carretero

© d’aquesta edició: Eumo Editorial

C. de Perot Rocaguinarda, 17. 08500 Vic

www.eumoeditorial.com - eumoeditorial@eumoeditorial.com

—Eumo és l’editorial de la UVic-UCC—

Primera edició: gener de 2016

Disseny de la coberta i il·lustracions de coberta

i interior: David Carretero

Coordinació i maquetació: ebc, serveis editorials

Producció de l'ebook: booqlab.com

Dipòsit legal: B. 29408-2015

ISBN: 978-84-9766-567-4

Queda rigorosament prohibida sense autorització escrita de l’editor qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra, que serà sotmesa a les sancions establertes per la llei. Podeu adreçar-vos a Cedro (Centro Español de Derechos Reprográficos, www.cedro.org) si necessiteu fotocopiar o escanejar algun fragment d’aquesta obra (www.conlicencia.com; 91 702 19 70 / 93 272 04 47). Tots els drets reservats.

 

En Josep acaba d'actualitzar el seu perfil a la xarxa mentre l’Ester, la seva parella, interromp la lectura a la tauleta per enviar un missatge de mòbil a l’àvia i recordar-li que l’esperen a sopar. Els seus fills, la petita Lluna i l’adolescent Oriol, deixen de discutir-se per la videoconsola i decideixen mirar una sèrie a l’ordinador.

 

Amb un text amè i enginyós, l’autor ens orienta perquè ens acostem sense neguits a aquesta cultura digital que la família protagonista del llibre ja ha incorporat.

 

Jordi Jubany i Vila és mestre, antropòleg i expert en educació digital. Treballa d’assessor tècnic docent al Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya i col·labora amb universitats i entitats educatives. També escriu sobre els usos socials de la tecnologia en diversos mitjans de comunicació.

 

 

 

A les persones que els agrada aprendre,
als educadors que acompanyen els aprenents,
a les famílies que valoren l’educació
i a la meva, perquè l’estimo.

ÍNDEX

Índex visual

Pròleg

INTRODUCCIÓ

Illustration   El món digital

Internet entra a les nostres vides

Nadius o immigrants, residents o visitants

El nostre consum cultural

Enquesta de consum de pantalles

Ens posem a dieta digital

Les emocions a la xarxa

Conscients del nou entorn

LA FAMÍLIA 2.0

Illustration   Com organitzar-se en família

L’àlbum de fotografies

Perdre els papers

Fem una actualització

Un professional modern

L’escriptori connectat

Les llars intel·ligents

Recomanacions

Illustration   Divertir-se

Compartir des del primer dia

L’imant de les noves tecnologies

Joguines electròniques i videojocs

La gran pantalla

La meva música

Abans, això no passava

Recomanacions

Illustration   Noves formes de llegir i escriure

Llegir i escriure ja no són el que eren

Cada dia llegim i escrivim més

Multitud de dispositius

Connectats de forma crítica

El plaer d’interactuar

Textos de tot tipus i en qualsevol llengua

Recomanacions

Illustration   Aprendre avui

Carreguem les bateries

Personalitzar

Socialitzar

A totes hores i llocs

Per a tothom

Analitzant les dades

Recomanacions

Illustration   Comunicar-se en tot moment

Mobilitzats

Enxarxats

Emocionats

Enamorats

Conscienciats

Controlats

Recomanacions

Illustration   Cuidar-se millor

El camí de millora

Amateurs i professionals

La vida en un xip

Una bona salut

Solidaritat en xarxa

Cuidem les dades

Recomanacions

Illustration   Viatjar col·laborant

Preparem el viatge

Trobem allotjament, restaurants i paquets d’oci

El transport i el consum col·laboratiu

No perdem el nord

Compartim records

Ens trobem a les xarxes socials

Recomanacions

PER PENSAR-HI

Illustration   Construir la ciutadania digital

Aprofitar els avantatges i preveure els inconvenients

Educar una actitud saludable i responsable

Conèixer els drets i deures

Desenvolupar la competència digital

Prendre consciència de la identitat digital personal i professional

Descobrir l’empremta digital d’una persona, institució o entitat

Dissenyar la nostra identitat digital

Illustration   Els consells finals

Les 10 recomanacions bàsiques

És convenient recordar que…

Sobre ergonomia

Pel que fa a la visió

El contracte pares-fills de la @Policia

Tipus de llicències

Espais de referència

Bibliografia / Documentació

ÍNDEX VISUAL

Illustration

Us convidem a compartir a les xarxes socials les frases, els aprenentatges i les opinions del llibre que ens ajudaran a reflexionar plegats sobre la cultura digital en el món actual.
#LaFamíliaenDigital

PRÒLEG

Eduquem-nos en el món connectat

Aquest és un llibre pràctic, útil i necessari. Molt oportú. Afronta de cara un tema que pot ser un problema, si no ens arremanguem i, com diu el subtítol, ens apropiem de la tecnologia. I si ho fem és una grandíssima oportunitat. Com que afecta tothom, i per tant també les famílies, és lògic que les famílies haguem d’abordar-lo amb naturalitat, alegria i coneixement.

Confesso que estic entusiasmat amb el món connectat. Si quan jo tenia 10 anys hagués desitjat tocar l’ukelele, hauria estat pràcticament impossible, al meu poble, els Hostalets de Balenyà. Potser hauria convençut els pares que em portessin a la botiga d’instruments de Vic, la capital de comarca, però les possibilitats que allà algú m’hagués pogut assessorar i jo hagués avançat haurien estat remotes. Si avui un nen de 10 anys posa ‘ukelele’ a Google, o ‘uquelele’, o ‘ukulele’ (tant és, perquè Google ja sabrà què busca), en pocs segons tindrà accés a la compra en línia de l’instrument, a partitures, a vídeos tutorials per tocar-hi «Boig per tu», a cursos i a associacions d’amics de l’ukelele. És evident que això és un gran avenç. I podria posar exemples més transcendents: accedir a malalts de tot el món que pateixen el mateix que tu, accedir a resultats d’investigadors que investiguen el mateix que tu, etc.

Confesso que estic preocupat pel món connectat. Sobretot perquè costa educar els fills en una tecnologia que als adults sovint ens converteix en addictes mal educats. I perquè si la tecnologia facilita tant les oportunitats i accelera tant els processos, evidentment també ho fa amb els riscos.

Però potser el que més m’atabala, i per això celebro el sentit pragmàtic, divulgatiu i global del llibre d’en Jordi Jubany, és com ens enfrontem a la tecnologia. O surt el papa-nates, aquest pare capaç de dir que el seu fill és tan intel·ligent que als dos anys ja sap fer anar un iPad, o surt el pare-noic, aquest progenitor que veu Internet com un niu de pederastes, terroristes i maltractadors.

No, senyor papa-nates, si el seu nen de dos anys fos tan intel·ligent no posaria els dits a l’endoll, i també ho fa. Perquè els nens descobreixen el món amb les manetes, per això l’intel·ligent és el que va inventar l’iPad i va posar el món connectat a l’abast de la punta del nostre dit.

No, senyor pare-noic, ni la pederàstia ni el terrorisme ni els maltractaments no són invents d’Internet, no podem confondre l’eina amb com s’utilitza.

Diuen que quan el savi assenyala la lluna amb el dit, el tonto mira el dit. A vegades som poc llestos i ens mirem massa la tecnologia, confonem aprendre a conduir amb aprendre mecànica, i ens perdem el món connectat i les seves oportunitats educadores, que són una lluna plena meravellosa.

Del llibre d’en Jubany m’agraden els exemples concrets, els programes i aplicacions i solucions perquè la vida en família ens permeti viure junts el món connectat, per difuminar diferències generacionals de coneixement.

Del llibre d’en Jubany m’agrada la neutralitat amb què presenta bones i males notícies, usos i abusos. Que a més d’ensenyar-nos a viure ens convidi a pensar sobre què estem fent i com ho estem fent. Que abordi temes clau com la privacitat i la intimitat. I sobretot la necessitat de desconnectar, cada cop més clau perquè el món connectat no es converteixi en un món boig on ningú no és del tot allà on hauria de ser.

Fa anys vaig demanar a un entès consells sobre què fer amb Internet i els nens. Em va respondre que caldria tota una generació educada en les noves eines per extreure’n conclusions. Li vaig dir que gràcies, però que jo necessitava algun consell per aquella mateixa tarda. Evidentment vaig canviar d’expert de capçalera i en vaig trobar un que em va ser molt útil recomanant-me que l’ordinador connectat fos en una zona comuna, i a compartir. Això permetia un control més natural i uns torns obligats. Però tot just quan celebrava aquesta petita solució domèstica, els telèfons intel·ligents han fet que Internet entrés a les habitacions. I ara, què? Doncs ara a llegir experts que assumeixen el risc de proposar en directe, quan tot canvia. Com en Jordi Jubany a La família en digital.

INTRODUCCIÓ

Idea clau 1

Illustration

La cultura digital i Internet aporten noves
maneres de veure, viure, pensar i sentir el món
que transformen la nostra societat.

Illustration

 

 

D’animals culturals n’hi ha molts, però només la nostra cultura està socialitzada per la tecnologia.

EUDALD CARBONELL, arqueòleg català

Fa uns quants anys no hauríem pogut escriure cap dels capítols d’aquest llibre perquè el nostre context social era un altre. Avui en dia, les famílies hem incorporat recursos, eines i aplicacions de la cultura digital que abans no existien. Aquests instruments obren un món de possibilitats per compartir experiències, sentiments i coneixements amb altres persones d’una manera saludable, ètica i responsable.

La societat digital i Internet aporten noves maneres de veure, viure, pensar i sentir el món que afecten allò que fem normalment a les llars: organitzar-nos, llegir, escriure, divertir-nos, aprendre, comunicar-nos, cuidar-nos o viatjar. L’apropiació de la tecnologia actual ens facilita apropar-nos a la cultura, la ciència i les arts, i fer-ho de forma més creativa, crítica i col·laborativa.

Aquí trobarem idees, recursos i recomanacions que ens ajudaran a acostar-nos a aquest context que canvia de forma accelerada. Farem descobertes útils davant de les contínues novetats que ens poden generar incerteses, dubtes i neguits. Certament, és un entorn complex, però a la societat postindustrial hem d’aprendre a gestionar la privacitat, la seguretat, el conflicte, els drets i els deures que tenim com a ciutadans digitals que ja som.

Aquest llibre el podem llegir en família. A partir de la descripció de situacions reals vol ajudar a situar-nos i facilitar la reflexió i l’educació donant criteris per a la presa de decisions. Compartir-ne la lectura amb altres persones pot ajudar a crear una xarxa interessant perquè tots aprenguem d’aquest món digital, en el qual no ens han ensenyat a moure’ns.

El text comença amb una introducció al món digital amb els nostres usos i abusos. A la segona part fem un passeig per les activitats quotidianes d’una família que ens ofereix les seves recomanacions. L’última part ens explica les implicacions que té la ciutadania digital i ens dóna uns consells finals per reflexionar plegats. Avui ja sembla impossible viure al marge de la influència de l’entorn digital.

Illustration

EL MÓN DIGITAL

Illustration

És important que els adults experimentem
personalment les tecnologies i les xarxes.

TÍSCAR LARA, comunicòloga espanyola

En aquest capítol veurem com Internet ha entrat a les nostres vides i com les noves tecnologies s’incorporen a les llars. Mirarem d’entendre com les utilitzem, més enllà de jutjar d’entrada si són bones o dolentes. Coneixerem quin és el nostre ús de les pantalles i pensarem si hem de seguir una dieta per controlar el consum que en fem. També prendrem consciència de la importància de la gestió de les nostres emocions a la xarxa i de com ens relacionem amb aquest món canviant.

Internet entra a les nostres vides

No sabem com serem d’aquí a uns anys, però ja és segur que ara som diferents de com érem fa deu o vint anys, en part, gràcies o per culpa del món digital. Abans no teníem a les llars la quantitat de tecnologies que sens dubte afecten (ens agradi o no) allò que fem, pensem, sentim i com ens relacionem. Ens trobem en la que s’ha anomenat societat líquida, on ja no podem pensar que tot és tan sòlid ni per a tota la vida: la feina, la parella, el lloc de residència…

Vivim un moment històric tan important com ho va ser l’aparició de l’escriptura per a la cultura oral, que va comportar nombroses conseqüències culturals, econòmiques i socials. L’actual proliferació de pantalles connectades suposa l’accés als serveis de xarxes socials i a l’allau d’informació que ens facilita Internet. Aquests canvis acceleren les comunicacions i les noves generacions els gaudiran o patiran al llarg de la seva vida.

Així, avui tots som més a prop. Les noves formes de comunicació han reduït la distància que existia entre els governants i els ciutadans, entre els esportistes i els aficionats, entre els artistes i els fans, entre d’altres, i han facilitat una relació cada vegada més de tu a tu. Aquesta comunicació immediata ha permès tant la proliferació de moviments socials reivindicatius com l’espionatge de les activitats que portem a terme. En poc temps han aparegut plataformes digitals molt potents: la Viquipèdia neix el 2001; Facebook, el 2004; YouTube, el 2005; Twitter, el 2006… Actualment, Internet és alhora una xarxa de xarxes i una mediateca on els continguts adopten múltiples formes i formats amb textos, imatges, músiques, vídeos, programes, conferències…

Si fa uns anys ens haguessin explicat tot el que avui podem fer tan fàcilment amb les noves tecnologies, segurament no ens ho hauríem cregut. Tampoc avui no ens imaginem tot el que podrem fer d’aquí a uns anys amb totes les possibilitats que sorgeixin.

Moltes persones tenim la sort d’haver conegut com s’articula la societat abans i després de l’expansió d’Internet i la cultura digital.

Nadius o immigrants, residents o visitants

Als infants, que gairebé ja han nascut amb una tauleta tàctil o un telèfon mòbil sota el braç, se’ls ha anomenat «nadius digitals» perquè mostren una habilitat evident en els nous mitjans. Estan acostumats a fer servir les aplicacions dels dispositius mòbils i a estar connectats de manera habitual. Com a exemple d’aquesta nova manera de fer, molts adolescents actuals no diuen hola ni adéu quan intercanvien missatges. No és perquè no siguin educats, sinó perquè consideren que no comencen o acaben res, sinó que la conversa es manté oberta en el temps.

Els adults som els nouvinguts en aquestes noves eines, per això se’ns etiqueta com a «immigrants», perquè ens és una novetat incorporar-les en el nostre dia a dia. Tot i que els termes «nadius» i «immigrants» digitals han fet fortuna, n’hi ha d’altres, com «residents» o «visitants» digitals, que diferencien els qui estan sempre connectats dels que ho estan puntualment. Però cal destacar que el fet que els petits de la casa siguin destres manejant menús o passant pantalles no els fa competents en el món digital. Les màquines funcionen automàticament, però les persones no n’aprenem l’ús saludable i responsable de la mateixa manera.

Sovint manquen criteris i estratègies per fer un ús crític dels mitjans i no ser només consumidors d’aparells i continguts. Per això hi ha qui els anomena «orfes digitals», ja que en bastants casos ningú no els ha ensenyat ni els ha acompanyat a fer-ne un ús raonat en el complex entorn actual. Són molts els que experimenten amb determinades tecnologies que els pares i les mares no han viscut de petits i, alguns, tampoc de grans. Per aquest motiu, és important que coneguin aquesta part del món on els seus descendents passaran bona part de la seva vida.

El nostre consum cultural